Nosaltres, els grans óssos

El dia 16 d'Abril vam fer una sortida al Pont de Goi a veure el riu Francolí. Hi vam anar per la Plana i hi havia uns camins/senderons molt bonics. Quan vam arribar al Pont de Goi, vam esmorzar i ens van explicar una mica el que teniem de fer. Vam acabar i vam travessar el riu per caçar animelets i així podiem saber si l'aigua d'aquella part del riu francolí estava molt contaminada o no. Després vam mirar la puntuació de cada animalet i el resultat va ser bo.

Ahir 17 de Novembre va vindre la mare de la Luz i ens va ensenyar a podar un arbre. Ens va explicar que quan és lluna plenala sàvia puja les branques i que quan és lluna nova baixen a les arrels i es pot podar. Ens va dir que el nostre arbre era un cítric i que trugaria molts anys en créixer.

Al Pol Nord fa tant de fred que el mar es congela. Allà, hi viu l'ós polar, un gran caçador que no té por del fred. És un bon nedador i es banya a l'aigua gelada.

La seva pell és tan groixuda que, quan corre, sua molt, sobre tot a l'estiu.

Quan es posa de peus, l'ós polar és tan alt com un elefant.

Pot ensumar una foca a més de 10 Km, encara que estigui sota la neu.

Les potes li fan raquetes quan camina per la neu i de rems quan neda.

Pren cada dia 70 quilos d'aliment. És com si es mengés 700 bistecs al dia. Menja foques, peixos, ocells, herbes i algues.

Sembla poc àgil però, de fet, és ràpid i lleuger: pot enfilar-se per pendents gelats i saltar sense caure sobre els blocs de gel que suren a l'aigua.

És molt bon caçador: fa servir les urpes i les dents. Pot seguir una foca sota l'aigua, a 4 metres de profunditat, durant 2 minuts.

Quan comença l'hivern, l'óssa es fica al cau, que és casa seva. Poc després neixen els ossets.

L'ossa els escalfa amb l'alè. A la primavera, els ossets surten i aprenen a nedar,pescar...

Una foca fa un forat al gel per respirar.

Amagat darrere un blog de gel, l'os la veu.

L'os espera que la foca torni a sortir.

Són omnívors, si bé l'ós polar, a causa de la manca d'altres fonts d'aliment, té una dieta quasi exclusiva de carn. Amb els seus pesats cossos i les seues poderoses mandíbules, els óssos es compten entre els majors carnívors que viuen a la Terra. Un mascle d'ós polar pot pesar mes de 600 kg. i aconseguir una talla d'1,60 m. d'altura quan està a quatre potes. Es mouen amb un caminar pesat, recolzant tota la planta dels peus. Posseeixen orelles curtes i cua rudimentària. Tenen una dieta variada i, tot i la seu temible dentadura, molts d'ells mengen fruits, arrels i insectes, a més de carn.

Contràriament al que pot semblar a primera vista, ha estat molt debatut si els pandes són o no óssos, encara que els últims exàmens genètics suggereixen que els grans pandes sí que ho són.

El crit que fa l'ós es diu esbramec.

Nom donat als diversos carnívors fissípedes de la família dels úrsids, agrupats en els gèneres Euarctos, Helarctos, Selenarctos, Melursus, Thalarctos, Tremactos i Ursus. Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha tres espècies predominantment carnívores i d'altres predominantment herbívores. Són lents i pesats en els moviments per terra, però molt àgils a l'aigua. També s'enfilen als arbres amb molta facilitat.