Eileen Gray (9 d'agost de 1878 - octubre 31, 1976) va ser una artista de la laca, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta irlandesa ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe a l'International style. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment en l'activitat del disseny industrial.
Igual que moltes dones de la seva classe social, Gray va rebre una educació formal, ia part dels períodes intermitents d'estudi en un internat en Dresden, Alemanya, va ser educada des del principi per institutrius. Va fer la seva primera visita a París el 1900, a acompanyar la seva mare a l'Exposició Universal. L'any següent, 1901, es va matricular en dibuix a la Slade School of Art de Londres, i durant les visites que realitzava al Museu Victòria i Albert va desenvolupar la seva admiració pels treballs asiàtics de la laca. Aquest període d'aprenentatge li va servir per independitzar-se de la seva família, decisió que es va veure precipitada a causa d'una sèrie de modificacions a la casa familiar de Enniscorthy el 1985, transformada en una mansió d'estil victorià, canvi que desagradar per complet a Eileen.
El 1905 torna a Londres a causa de la malaltia de la seva mare i continua els seus estudis a la mateixa Slade School of Art i no és fins el 1906 que es va establir definitivament a París, en un apartament de la rue Bonaparte (prop de l'església de Saint -Germain des Prés), que va ocupar la resta de la seva vida. Durant el mateix any començaran les relacions entre ella i el mestre de la laca japonès, Seizo Sugawara.
El 1913, va celebrar la seva primera exposició, mostrant alguns panells decoratius al Salon des Artistes Décorateurs. Però no va ser fins al 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com la primera artista europea del segle XX a adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, Jean Désert, on va mostrar els seus catifes i dissenys de mobiliari.
El 1932 va començar a projectar la seva pròpia casa d'estiueig als afores de Menton, a prop de Castellar, França, que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va fer servir molt del seu temps al sud de França. Llogar un apartament amb vistes al port de Saint-Tropez com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la Côte-d'Azur. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construint la seva darrera casa, Lou Pérou (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va seguir sent la seva principal residència.
El 31 octubre 1976 Eileen Gray mor a París als 98 anys; les seves cendres són enterrades al cementiri de Père Lachaise, París.
Alison Smithson (1928-1993) va nàixer a Sheffield, South Yorkshire.
El primer edifici seu conegut Va ser el de la Hunstanton School, on utilitzaren el llenguatge modern de Ludwig Mies van der Rohe. Es situen entre els líders de l'anomenat Nou brutalisme. S'associaren amb el Team X i la seua revolta contra el Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) del 1953, a causa que ja consideraven les seues propostes com a desfassades.
Entre les seues contribucions més primerenques estan els seus carrers en el cel ("streets in the sky") on el tànsit i els vianants estan rigorosament separats, tema freqüent en la dècada dels seixanta. Eren membres del Independent Group, participant el 1953 a l'exposició Parallel of Life and Art del Institute of Contemporary Arts i a la This Is Tomorrow in 1956.
Com estas? Espero que estiguis bé, igual que jo. Avui és un bon dia com sempre, l'únic que no em quedo al menjador xD. El 25 d'Octubre aniré a fer una carrera de BTT a Barcelona www.mibttcompex.com i l'any que ve a l'estiu: CAP DE SETMANA A VALLNORD!! http://www.vallnordbikepark.
A taekwondo em van agradar molt les patades, sobretot les lluites perquè les vaig guanyar totes. Ja és Octubre i s'apropa la castanyada i el hallowen, què t'agrada més? A mi les dues coses perquè m'agraden les castanyes i els caramels, és tot molt bo.
Adéu.
El dilluns dia 19 d'octubre varem anar a Puigpelat i varem veure una obra de teatre que es titula PINOTXO BRIC À BRAC. L'escriptor del conte, era italià i va ser interpretat per la companyia Zun Zum Teatre.
A mi em va agradar molt, perquè s'ho montaven tot amb cinc caixes de fusta.
Els dilluns fem assamblea tots els xiquets i xiquetes de l'escola. La secretària és la Luz i l'ajudanta és la Iris. Parlem de coses que proposem, que ens agraden de l'escola o dels companys i també felicitem qui s'ho mareix.
He fet la lectura en veu alta de la pàgina 24. Me l'he preparada a casa.
Per llegir he utilitzat un faristol per fer la lectura de la meva part davant dels meus companys.
He fet la lectura en veu alta de la pàgina 29. Me l'he preparada a casa.
Per llegir he utilitzat un faristol per llegir la meva part davant dels meus companys.
Ma petite maman me dit:
"Va très vite à l'épicerie.
Ensuite cours à la boulangerie.
Une salade, un citron,
du coton, du savon,
une baguette, des bombons.
Fais bien attention..."
Podrem jugar o bé llogar bicicletes.
Varen posar les bosses al carro i vam sortir a voltar.
Han construït un pontet petit de fusta.
Vam anar a jugar al riu i en vam tornar ben mullats.
Els gronxadors fan molt de soroll perquè s'han rovellat.
El nostre tendre rei estava més espantat que mai, però va somriure: per la finestra va veure un vol de papallones macnífiques, més boniques que mai; les seves amigues havien vingut a festa. Ell començà a caminar trontollant. Abans de sortir, i al primer esglaó, ensopegà i ja hi era, però les papallones ràpidament l'agafaren al vol i va baixar els tres esglaons amb molta gràcia, gairebé sense petjarlos.
Convinieron viajar por la noche y en automóvil. Era lo prudente. Cuando cesó el tráfico, Derreca aparcó junto al portal y subió a recogerla. Ella no dijo nada.
Al Pol Nord fa tant de fred que el mar es congela. Allà, hi viu l'ós polar, un gran caçador que no té por del fred. És un bon nedador i es banya a l'aigua gelada.
La seva pell és tan groixuda que, quan corre, sua molt, sobre tot a l'estiu.
Quan es posa de peus, l'ós polar és tan alt com un elefant.
Pot ensumar una foca a més de 10 Km, encara que estigui sota la neu.
Les potes li fan raquetes quan camina per la neu i de rems quan neda.
Pren cada dia 70 quilos d'aliment. És com si es mengés 700 bistecs al dia. Menja foques, peixos, ocells, herbes i algues.
Sembla poc àgil però, de fet, és ràpid i lleuger: pot enfilar-se per pendents gelats i saltar sense caure sobre els blocs de gel que suren a l'aigua.
És molt bon caçador: fa servir les urpes i les dents. Pot seguir una foca sota l'aigua, a 4 metres de profunditat, durant 2 minuts.
Quan comença l'hivern, l'óssa es fica al cau, que és casa seva. Poc després neixen els ossets.
L'ossa els escalfa amb l'alè. A la primavera, els ossets surten i aprenen a nedar,pescar...
Una foca fa un forat al gel per respirar.
Amagat darrere un blog de gel, l'os la veu.
L'os espera que la foca torni a sortir.
Les auques van ser per als nens de bona part del segle pasta un element de distracció fins i tot educatiu. La nostra auca té l’origen en el joc de l’oca i, en general, en tots els jocs de sort en els quals eren utilitzades figures pintades damunt d’un paper que, primitivament, anaven retallades i cargolades dins d’uns tubs o boles anomenats rodolins, i d’aquí ve el nom de versos de rodolí que es va donar a les lletres que es van afegir, més tard, al peu de les vinyetes.
El Berguedà és una comarca de Catalunya. Té una superfície total de 1.184,89 km² i una població de 41.488 habitants (2008). És la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de Gósol, adscrit a la província de Lleida). Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.
CINGLE: Un cingle és una roca o un conjunt de roques molt altes que acaben en un precipici. Els cingles es troben als cims o als pendents de les muntanyes.
ESCÀS: Que no n’hi ha gaire, que no arriba a la mida o a la quantitat necessària. Si una persona va escassa de diners no pot comprar gaires coses.
ATAPEÏTS: Fer més compacta cosa fent-hi pressió, fer que no hi hagi buits. Si atapeïm la roba d’un caláis, n´hi podem posar més. Si un tren va molt ple, la gent s’atapeeix en els vagons.
ERM: Un terreny és erm quan no hi habita ningú o no s’hi cultiva cap planta. Els deserts són territoris erms.
