Nosaltres, els grans óssos

De l'amic àrab, en tinc un bon record.
Quin embolic , no sabíem si anar cap al nord o cap al sud.
Per aquelles latituds és tot molt sec.
El llop és ràpid com un llampec.
En Conrad viu a prop de Madrid.

Rep cada dia un plec de papers.
El tub d'assaig no és net ni eixut.
El meu cunyat diu que no pot ajudar-te a fer la paret.
La virtut més gran d'en Josep és la seva tranquil·litat.
Quina lentitud a l'hora de fer el foc!

Corazón
Asustado
Eclosiona
Rasguños

Bloques de bronce, planchas de acero horadadas por los obuses del Gun-Club, ristras de bombas collares de balas de cañon, guirnaldas de granadas, hacían presumir que su verdadero destino más bien decorativo que mortífero.

El presidente y cuatro vocales ocupaban una plataforma erigida en uno del salón. El asiento presidencial era un robusto mortero, montado sobre una cureña primorosamente labrada.

La Lola i la Lali fan olles de cassoles de terrissa.
Han segellat el tracte a Sabadell.
Si estàs intranquil·la et faré una til·la.
No sé si les il·lustracións d'aquests àlbums són fetes amb olis o amb aquarel·les.
Després d'aquella pallissa, l'equip es va col·locar a darrera posició.

El Observatirio de Cambridge había tratado el sunto bajo el punto de vista astronómico, pero faltaba resolverlo desde el punto de vista mecánico. En qualquier otro país que no hubiera sido América, las dificultades de orden mecánico hubieran supuesto algo muy difícil, pero para ellos todos resultaba muy fácil.

Otros comentaban temores con respecto a la Luna. Habían oído decir que, según hechas en tiempo de los califas, su movmiento de revolución se aceleraba en determinada proporción, y deducían de este hecho, por cierto con mucha lógica, que a una aceleración de movimiento debía corresponder una disminución de de distancia entre los dos astros, y que que la prolongación hasta lo infinito de este doble efecto resultaría que un día habrían de chocar por necesidad la Tierra y la Luna.

El dia 16 d'Abril vam fer una sortida al Pont de Goi a veure el riu Francolí. Hi vam anar per la Plana i hi havia uns camins/senderons molt bonics. Quan vam arribar al Pont de Goi, vam esmorzar i ens van explicar una mica el que teniem de fer. Vam acabar i vam travessar el riu per caçar animelets i així podiem saber si l'aigua d'aquella part del riu francolí estava molt contaminada o no. Després vam mirar la puntuació de cada animalet i el resultat va ser bo.

"La cua de palla" és una col·lecció de novel·les policíaques.
És tan intel·ligent com els seus col·legues.
Tota la colla va anar a visitar-lo a l'hospital i van portar-li un pom de clavells.
Ara que està malalt, aprofita per pintar aquarel·les.
En Marcel estudia la síl·laba i aprèn a fer cal·ligrafia.

En lo que respecta al movimiento de rotación de la Luna, se dedicaron al estudio del movimiento de revolución de la misma alrededor de la Tierra, encontrando en las revistas científicas los datos necesarios para instruirse. Entonces supieron que el firmament, con su infinidad de estrellas, puede ser considerado como una esfera de reloj, por la cual pasea la Luna señalando la hora verdadera a todos los habitantes de la Tierra.

Panoplias de trabucos, retacos, arcabuces, carabinas y armas de fuego de toda clase y forma, antiguas y modernas, cubrían las paredes, formando pintorescas combinaciones. De un millar de revólveres dispuestos en forma de arañas, brotaban con profusión las luces de gas y, por todas partes, perfectamente distribuidos, modelos de piezas de artillería.

Imposible imaginar nada más curioso que el imenso vestibulo del Gun-Club, situado en la Unión-Square, 21, ni nada más apropiado para el objeto a que se le destinaba. Cañones descomunales, montados sobre grandes morteros a guisa de pedestales, eran las columnas que sostenian la esbelta armazón de la bóveda, primorosa labor de hierro fundido.

Van pescar tantes tonyines que no podien comptar-les.
Tenien un compte corrent al banc més important del país.
Van comprar un compàs per fer cincumferències.
El conferenciant va parlar de la premsa sensacionalista.
Una carretera de circumval·lació connectarà les dues autopistes.

Els amfibis viuen dintre i fora de l'aigua.
El teu invent ha triomfat definitivament.
Bearn és un vescomtat de la Gascunya.
La cigonya ha volat per damunt dels camps.
Era un conte alemany per a infants.

Quan fa aquest temps tan calorós, s'està més bé a l'ombra que al sol.
L'Anna és campiona de tennis, però des de la caiguda porta el braç immobilitzat.
Confesso que vaig sentir enveja.
Les aranyes van fer teranyines entre les canyes.
L'any que ve li publicaran el llibre de contes.

En aquesta església la missa solemne és a les dotze.
Va cosir la disfressa de princesa abans de la festa.
La ceba és una hortalissa més aviat dolça.
Va deixar la cigarreta encesa al cendrer.
Tenim setze tasses de terrissa.

A la plaça hi ha onze cases de pisos.
Dissabte farem arròs a la cassola amb pèsols i trossets de conill.
L'Ignasi pensa passar les vacances a França.
Aquestes panses són massa dolces.
La caça del cérvol va ésser difícil.

El xarop que m'ha receptat el metge té gust de xiclet de maduixa.
Vam plantar xipers, geranis i un faig.
Després de l'accident de cotxe va anar coixa una temporada.
Vaig tan xop perquè l'aixeta del safareig quan raja esquitxa.
El genicòleg va dir a l'Àngels que el nen naixeria el maig.

Florabelle - L'alphabet en chantant


LE PAPA PINGOUIN

EL PETIT PRINCEP 1




EL PETIT PRINCEP 2




EL PETIT PRINCEP 3




EL PETIT PRINCEP 4

El divendres 12 de Febrer, els nens i nenes de l’escola Rocabruna i de la llar PICABRUNA, farem una sortida de carnaval per Picamoixons a les 15:30 (2/4 4h) amb els xiquets de Vallsamba.

RUA:

PUNT DE TROBADA: PARC DE L’ESCOLA, SEGUIM: PEL CARRER ROSARI, BAIXAREM PEL CARRER NOU, PUJANT PEL CARRER MAJOR GIRAREM AL CARRER DE L’ESGLÉSIA I FAREM UNA PETITA ATURADA. TORNAREM A GIRAR PER AGAFAR EL CARRER SANT JOSEP. CAMINAREM TOT EL CARRER MAJOR, AL FINAL BAIXAREM AL CARRER DE L’EIXAMPLE I ACABAREM AL LOCAL SOCIAL.

Ara arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa;
per saltar, cantar i ballar.
Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar!


Els més menuts del Picabruna
són bonics com una pruna,
avui no volen fer migdiada
perquè és una festa esbojarrada.

Els peixos són petits
i també molt eixerits
i fan moltes voltes
perquè ho mana el Carnestoltes.



Els cavalls són una mica més grans
I per la festa es posen guants,
troten amb gallardia
i també amb alegria.

Nosaltres, els grans óssos
som els millors mossos.
Tot ho decidirem
i un discurs us llegirem.


El rei Carnestoltes proclama
que comenci la festa aquesta setmana.
Tothom s’ha de divertir
i a la xocolatada heu de venir.

“Per Carnaval tot s’hi val…”

El dijous dia 11 vam fer una sortida a La Plana amb tota l'escola. Durant el camí, vam aprofitar per veure unes gallines que hi havia tancades en un hort prop del camí. Vam trevassar el riu amb un pont molt, una passarel·la o palanca, ben estret i a l'altra banda hi havia la fàbrica de paper. Vam fer una mica de camí i finalment vam arribar a La Plana.

Cadascú va buscar el lloc que preferia i vam menjar l'entrepà de truita. Vam tenir una estoneta per jugar. Després d'un temps vam tornar a Picamoixons pel mateix camí per on havíem anat.

Quan alguna cosa et passa pel cap
és la sortida digna
que vol que vagis al seu costat
amb molta alegria.

La sortida digna val la pena.
És divertida, generosa,
i, fins i tot, juganera.
És de tot, menys mandrosa.



Participació al joc literari d'en Jesús Tibau.

El despatx d'en Jesús és molt lleig.
Portava la caixa forta dins del cotxe.
Em sembla que en Jeroni és boig.
Duien un bon feix de llenya per a la xemeneia.
No pot menjar xocolata perquè pateix de fetge.

Durante la guerra de secesión de los Estados Unidos, se estableció en Baltimore, ciudad del Estado de Maryland, una sociedad de mucha influencia.
Conocida es la energía con que el instinto militar se desenvolivó en aquel pueblo de armadores.

Bonjour Madame, asseyez-vous, | BIS
Voilà la carte, que voulez-vous? |

Gonzalo Moure Trénor (Valencia, 1951) es un escritor español.

Estudió Ciencias Políticas en la Universidad Complutense de Madrid. Trabajó como periodista entre 1973 y 1989, fundamentalmente en radio. Dejó está siendo director de una emisora de radio. También en prensa, prensa especializada en música popular, televisión (como guionista) y publicidad (como creativo).

Escribe desde 1989. Su primer libro publicado fue Geranium, en 1991 (Alfaguara). Actualmente disponible en Alianza Editorial, reeditado en 2005. Imparte charlas en bibliotecas, clubes de lectura, escuelas e institutos e interviene en diversos congresos de Literatura Infantil y Juvenil en España y fuera de ella.


El libro trata de una familia de osos que vivían en una cueva. Un día vinieron unos cazadores y cogieron el Ñum-ñum y el resto de su familia se escapó. Lo llevaron a un barco que iba hacia un pueblo llamado Asqueburgo. En el barco se dio cuenta que cuando los niños leían su libro, él podía leer a los niños. Durante el viaje leió muchos niños. En cuanto llegaron a Asqueburgo lo pusieron con una jaula muy grande que incluso tenía una cueva artificial. Ñum-ñum leyó a un niño que se llamaba Sindo que resulta que su padre era el cazador que había cogido a Ñum-ñum. Sindo no se lo creyó pero le preguntó a su padre. Su padre le dijo que sí y le devolvieron el dinero para devolver el oso en el bosque.


El libro me ha gustado porque podemos aprender como viven los osos y como podemos respetarlos.

En l'actualitat hi ha un autèntic interès per la dietètica. En aquest fet, en si molt positiu, ha desencadenat una sèrie d'informacions controvertides, amb la conseqüència que hi ha persones que creuen que és molt difícil seguir una alimentació correcta des del punt de vista nutricional.

PROU VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!!!!!

Els xiquets/es tenim dret a anar a l'escola per apendre i desenvolupar-nos. Necessita educació.

50 ANIVERSARI:

Declaració universal dels Drets dels Infants, adoptada per L’assemblea General de les Nacions Unides.

20è ANIVERSARI

Convenció sobre els Drets de l’Infant

Melòman: Persona molt aficionada a la música. Els melòmans van a molts concerts.

Recordo que sempre compràveu tomàquets petits perquè eren més bons per fer pa amb tomàquet.
Ens va explicar una anècdota tan extraodinària que no el vàrem creure.

Si sortíssiu puntuals, podríem anar a Premià a última hora del matí.

Jo i el Sohaib a Educació Física.

Ahir 17 de Novembre va vindre la mare de la Luz i ens va ensenyar a podar un arbre. Ens va explicar que quan és lluna plenala sàvia puja les branques i que quan és lluna nova baixen a les arrels i es pot podar. Ens va dir que el nostre arbre era un cítric i que trugaria molts anys en créixer.

Iba yo al Puerto de las Rosas.
Di con un hombre y sus cinco esposas;
cada esposa tenía cinco sacos,
en cada saco maullaban cinco gatos,
tenía cada gato cinco gatitos.
Gatitos, gatos sacos y esposas,
¿Cuántos iban al Puerto de las Rosas?

L'hivern ja és a prop
les fulles ja cauen
els arbres es queden muts de cop
i el terra es queda en groc.

La gent s'amaga a casa,
encén la calefacció
ara tenen més gana
i es mengen una castanya.

Ara hi veieu més que no hi vèieu.
Recordo bé que entre els béns que heretà el meu veí hi havia un ramat de bens.
Els cérvols són feréstecs però no causen molèsties.
La insistència d'aquella música m'ofenia.
Vam córrer durant moltíssims quilòmetres.

Es va menjar tot el torró de xocolata i li van donar una bufetada.

Quin avurriment! Podríem haver anat a fer una costellada en lloc de visitar tants museus.

El que li agrada més és anar a la muntanya a menjar butifarra amb mongetes.

No recordo el títol d’aquella comèdia.

El camioner va aturar-se en un hostal per dormir una estona.

Eileen Gray (9 d'agost de 1878 - octubre 31, 1976) va ser una artista de la laca, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta irlandesa ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe a l'International style. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment en l'activitat del disseny industrial.
Igual que moltes dones de la seva classe social, Gray va rebre una educació formal, ia part dels períodes intermitents d'estudi en un internat en Dresden, Alemanya, va ser educada des del principi per institutrius. Va fer la seva primera visita a París el 1900, a acompanyar la seva mare a l'Exposició Universal. L'any següent, 1901, es va matricular en dibuix a la Slade School of Art de Londres, i durant les visites que realitzava al Museu Victòria i Albert va desenvolupar la seva admiració pels treballs asiàtics de la laca. Aquest període d'aprenentatge li va servir per independitzar-se de la seva família, decisió que es va veure precipitada a causa d'una sèrie de modificacions a la casa familiar de Enniscorthy el 1985, transformada en una mansió d'estil victorià, canvi que desagradar per complet a Eileen.
El 1905 torna a Londres a causa de la malaltia de la seva mare i continua els seus estudis a la mateixa Slade School of Art i no és fins el 1906 que es va establir definitivament a París, en un apartament de la rue Bonaparte (prop de l'església de Saint -Germain des Prés), que va ocupar la resta de la seva vida. Durant el mateix any començaran les relacions entre ella i el mestre de la laca japonès, Seizo Sugawara.
El 1913, va celebrar la seva primera exposició, mostrant alguns panells decoratius al Salon des Artistes Décorateurs. Però no va ser fins al 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com la primera artista europea del segle XX a adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, Jean Désert, on va mostrar els seus catifes i dissenys de mobiliari.
El 1932 va començar a projectar la seva pròpia casa d'estiueig als afores de Menton, a prop de Castellar, França, que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va fer servir molt del seu temps al sud de França. Llogar un apartament amb vistes al port de Saint-Tropez com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la Côte-d'Azur. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construint la seva darrera casa, Lou Pérou (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va seguir sent la seva principal residència.
El 31 octubre 1976 Eileen Gray mor a París als 98 anys; les seves cendres són enterrades al cementiri de Père Lachaise, París.

Alison Smithson (1928-1993) va nàixer a Sheffield, South Yorkshire.

Treball

El primer edifici seu conegut Va ser el de la Hunstanton School, on utilitzaren el llenguatge modern de Ludwig Mies van der Rohe. Es situen entre els líders de l'anomenat Nou brutalisme. S'associaren amb el Team X i la seua revolta contra el Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) del 1953, a causa que ja consideraven les seues propostes com a desfassades.

Entre les seues contribucions més primerenques estan els seus carrers en el cel ("streets in the sky") on el tànsit i els vianants estan rigorosament separats, tema freqüent en la dècada dels seixanta. Eren membres del Independent Group, participant el 1953 a l'exposició Parallel of Life and Art del Institute of Contemporary Arts i a la This Is Tomorrow in 1956.

Projectes construïts

• Smithdon High School, Hunstanton, Norfolk (1949-1954; edifici protegit de Grau II)
• L'exposició de la Casa del futur (House of the Future) (dins del Ideal Home Show de 1956).
• L'edifici de The Economist, Piccadilly, Londres (1959-1965)
• Edificí del jardí, St Hilda's College, Oxford (1968).
• Ampliació d'una casa privada per a Lord Kennet, Bayswater, Londres, 1968.
• Robin Hood Gardens complex d'habitatges a Poplar, East London (1969-1972)
• Edificis a la Universitat de Bath, que inclouen la School of Architecture and Building Engineering (1988).

Propostes no construïdes

• Catedral de Coventry concurs, 1951.
• Golden Lane Estate concurs, 1952.
• Universitat de Sheffield, concurs.

Com estas? Espero que estiguis bé, igual que jo. Avui és un bon dia com sempre, l'únic que no em quedo al menjador xD. El 25 d'Octubre aniré a fer una carrera de BTT a Barcelona www.mibttcompex.com i l'any que ve a l'estiu: CAP DE SETMANA A VALLNORD!! http://www.vallnordbikepark.com/ ja en tinc ganes!
A taekwondo em van agradar molt les patades, sobretot les lluites perquè les vaig guanyar totes. Ja és Octubre i s'apropa la castanyada i el hallowen, què t'agrada més? A mi les dues coses perquè m'agraden les castanyes i els caramels, és tot molt bo.
Adéu.

El dilluns dia 19 d'octubre varem anar a Puigpelat i varem veure una obra de teatre que es titula PINOTXO BRIC À BRAC. L'escriptor del conte, era italià i va ser interpretat per la companyia Zun Zum Teatre.
A mi em va agradar molt, perquè s'ho montaven tot amb cinc caixes de fusta.

Els dilluns fem assamblea tots els xiquets i xiquetes de l'escola. La secretària és la Luz i l'ajudanta és la Iris. Parlem de coses que proposem, que ens agraden de l'escola o dels companys i també felicitem qui s'ho mareix.

He fet la lectura en veu alta de la pàgina 24. Me l'he preparada a casa.
Per llegir he utilitzat un faristol per fer la lectura de la meva part davant dels meus companys.

ALBADA: L'albada és el temps que passa entre el moment en què es comença a veure la claror del sol i el moment en que surt el sol.

RIU LLOBREGAT: El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona.

SEGONA REPÚBLICA: El 14 d'abril de 1931 es proclamava a Espanya la Segona República Espanyola (1931-1939), amb la qual cosa culminava la revolució burgesa iniciada amb motiu de la minoria d'edat d'Isabel II.

He fet la lectura en veu alta de la pàgina 29. Me l'he preparada a casa.
Per llegir he utilitzat un faristol per llegir la meva part davant dels meus companys.

INTENCIÓN: Deseo o hacer o decir algo bueno o malo para una persona al hacerlo o al decirlo: Me lo dijo con buena intención, pero no me siento muy bien.

ASQUEBURGO: Fruto de la imaginacion de l'autror.

Ma petite maman me dit:
"Va très vite à l'épicerie.
Ensuite cours à la boulangerie.
Une salade, un citron,
du coton, du savon,
une baguette, des bombons.
Fais bien attention..."

Podrem jugar o bé llogar bicicletes.
Varen posar les bosses al carro i vam sortir a voltar.
Han construït un pontet petit de fusta.
Vam anar a jugar al riu i en vam tornar ben mullats.
Els gronxadors fan molt de soroll perquè s'han rovellat.

El nostre tendre rei estava més espantat que mai, però va somriure: per la finestra va veure un vol de papallones macnífiques, més boniques que mai; les seves amigues havien vingut a festa. Ell començà a caminar trontollant. Abans de sortir, i al primer esglaó, ensopegà i ja hi era, però les papallones ràpidament l'agafaren al vol i va baixar els tres esglaons amb molta gràcia, gairebé sense petjarlos.

Convinieron viajar por la noche y en automóvil. Era lo prudente. Cuando cesó el tráfico, Derreca aparcó junto al portal y subió a recogerla. Ella no dijo nada.

Al Pol Nord fa tant de fred que el mar es congela. Allà, hi viu l'ós polar, un gran caçador que no té por del fred. És un bon nedador i es banya a l'aigua gelada.

La seva pell és tan groixuda que, quan corre, sua molt, sobre tot a l'estiu.

Quan es posa de peus, l'ós polar és tan alt com un elefant.

Pot ensumar una foca a més de 10 Km, encara que estigui sota la neu.

Les potes li fan raquetes quan camina per la neu i de rems quan neda.

Pren cada dia 70 quilos d'aliment. És com si es mengés 700 bistecs al dia. Menja foques, peixos, ocells, herbes i algues.

Sembla poc àgil però, de fet, és ràpid i lleuger: pot enfilar-se per pendents gelats i saltar sense caure sobre els blocs de gel que suren a l'aigua.

És molt bon caçador: fa servir les urpes i les dents. Pot seguir una foca sota l'aigua, a 4 metres de profunditat, durant 2 minuts.

Quan comença l'hivern, l'óssa es fica al cau, que és casa seva. Poc després neixen els ossets.

L'ossa els escalfa amb l'alè. A la primavera, els ossets surten i aprenen a nedar,pescar...

Una foca fa un forat al gel per respirar.

Amagat darrere un blog de gel, l'os la veu.

L'os espera que la foca torni a sortir.

Les auques van ser per als nens de bona part del segle pasta un element de distracció fins i tot educatiu. La nostra auca té l’origen en el joc de l’oca i, en general, en tots els jocs de sort en els quals eren utilitzades figures pintades damunt d’un paper que, primitivament, anaven retallades i cargolades dins d’uns tubs o boles anomenats rodolins, i d’aquí ve el nom de versos de rodolí que es va donar a les lletres que es van afegir, més tard, al peu de les vinyetes.

El Berguedà és una comarca de Catalunya. Té una superfície total de 1.184,89 km² i una població de 41.488 habitants (2008). És la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona (amb l'excepció del municipi de Gósol, adscrit a la província de Lleida). Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.